Suu presenta "Material sensible": el disc del dubte i la realitat del jovent

Foto: Jordi F.Pou

Escoltar la discografia de la Suu d’una tirada és com posar-se davant d’un mirall que reflecteix l’evolució d’una generació. Des d’aquella jove espontània de Natural, passant per l’empoderament de Ventura i la maduresa sonora de Karaoke, fins arribar a Material sensible, el seu nou àlbum, que arriba el 2025 coincidint amb el seu 25è aniversari i el del mític Razzmatazz, on actuarà a finals de març.

Amb aquest quart disc, la cantautora barcelonina es despulla emocionalment per parlar de l’amor i el desamor des d’una perspectiva diferent: la del dubte constant. L’amor és el seu filtre per entendre la vida, però també per expressar una incertesa generacional. La precarietat, les expectatives socials i la dificultat per prendre decisions marquen aquest treball, on cada cançó és una pregunta sense resposta definitiva.

Musicalment, Material sensible explora diverses sonoritats gràcies a un equip de luxe format per Tato Latorre, Sr. Chen, Bearoid, LEX, Gerard Giner i Arnau Vallvé. La mateixa Suu s’ha posat darrere la producció en una de les cançons. El disc s’obre amb “Material sensible”, un himne indie que retrata la por a equivocar-se, i continua amb “Passen coses”, que parla d’enamorar-se sense voler-ho.

També hi trobem moments de ràbia com “¿Cómo duermes?”, un retret a les relacions que fan mal, i “Me siento mejor”, la necessitat de desconnectar amb un parell de copes. L’única col·laboració del disc arriba amb Éxtasis a “Una altra vegada”, on el cicle de tornar-ho a intentar es repeteix. D’altra banda, “Cantando goles” es desmarca amb un toc punk que desafia els prejudicis amorosos.

La segona part del disc manté el contrast emocional: des de la tendresa de “No t’has vist”, una oda a la bellesa desapercebuda, fins a la ràbia de “Un poco”, on la Suu adopta el paper de l’amiga que observa un idil·li tòxic. L’enyorança impregna “Uno de septiembre”, on les xarxes socials fan encara més difícil superar una ruptura, mentre que “Últimamente” exposa sense filtres la tristesa amagada rere un somriure.

El disc es tanca amb “Amor tranquil”, una producció de Sr. Chen que trenca amb el patró tòxic de l’amor romàntic intens. És possible estimar sense patir? Potser sí. I potser aquest disc és la manera de la Suu de començar a trobar respostes enmig de tots els seus dubtes.